Els poemes d’Ulls de glaç es revelen en un món on la
llum és l’excepció. Un pou i un ull s’aproximen molt
metafòricament. Un ull pot arribar a confondre’s amb el
fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit
a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, “el
goig d’antany”, que la intemp...